Blog de Cinema i Sèries TV

ACCIÓ i ciència-ficció per adolescents, en un intent de fer una saga similar a "Crepusculo", és a dir, noi guapo i noia guapa s´enamoren, però el seu amor és impossible. Aqui en comptes de vàmpir, el noi és una extraterrestre, tot amanit amb imatges exhibint la bellesa dels seus protagonistes i una música pop-rock molt comercial, i dirigit més aviat amb poca gràcia per D.J.Caruso. En aquest cas aquest poti-poti no és del tot insoportable, però quan has acabat de visonar el film, te n´oblides inmediatament. No crec que hi hagi secuela, tot i que és la seva intenció.

La trama ens explica com un noi aparentment normal resulta que és d´un planeta on només van aconseguir escapar 9 nens com ell. Els invasors d´aquell planeta han vingut a la Terra per matar-los. En aquest cas, el numero 4 ha de canviar continuament de vida i poble perquè no el trobin, fins que coneixerà una noia que ho canviarà tot.....

El Millor: No és tant dolenta com pot semblar, però no hi trobo res destacable, per mi només la presència física de la protagonista Dianna Agron, vista a Glee. Suposo que pel sector femení el que més agradarà serà Alex Pettyfer, tot i que jo l´he trobat bastant soso, sense arribar al nivell de "soseria" de Robert Pattison

El Pitjor: La idea no estava malament, però tant els guionistes com el director no la saben aprofitar ni treure-li suc en cap moment.

REFLEX de la situació actual de crisi en la que vivim. El més detacable és el seu repartiment, en el què tots estant bé inclús Ben Affleck. Tommy Lee Jones i Kevin Costner estant molt bé, però per mi la millor interpretació del film és la Chris Cooper. Maria Bello a més d´exhibir la seva extraordinària bellesa també fa un bon paper. Dirigida contingudament per John Wells és un del film que mostra més realment la situació en què s´ha trobat moltíssima, la de quedar-te sense feina d´un dia per altre.

La trama ens explica les diferentes maneres d´afrontar de divereses persones i de diversa edat, el quedar-se sense treball de cop i volta. Alguns intenten tirar endavant i d´altres s´enfonsen....

El Millor: El seu repartiment, en especial Chris Cooper. I maria Bello, esplèndida als seus 44 anys.

El Pitjor: Potser a mitja pel.licula hi ha un petit baixón que que et distreguis una mica, però res greu.

BRILLANT pel.licula de ciència-ficció, fantàsticament dirigida per Duncan Jones que confirma les bones sensacions del seu debut (Moon). Jake Gyllenhaal porta el pes de la pel.licula de manera molt solvent, molt ben recolzat per la bellíssima Michelle Monaghan i la gran Vera Farmiga. Amb un guió enrabassat però molt ben explicat i ben plasmat en imatges, resulta un bon i original exercici de cinema de ciència ficció.

La trama ens explica com un soldat que estava en missió a l´Afganistàn es veu dins una extranya capsula i mitjançant el "código fuente" tindrà 8 minuts per intentar saber qui ha comès un atemptat que ha passat al mati en un tren a l´entrada de Chicago. Sinó ho aconsegueix tornarà a tenir 8 minuts per tornar a viatjar al tren, i axi consecutivament fins que ho aconsegueixi....

El Millor: La bona direcció de Duncan Jones. El bon guió i la solvència (un cop més) de Jake Gyllenhaal que porta el pes del film de manera convincent.

El Pitjor: Per mi res, no és una obra mestra, però és una molt bona pel.licula de ciència-ficció. Una proposta diferent i que et deixa amb un bon regust de boca.

Que ningú busqui una nova "Alias". Aquesta és una sèrie d´espionatge i agents secrets normal i corrent, sense massa complicacions en les trames, i on l´atractiu més gran és la seva protagonista Piper Perabo, que des que la vaig veure a "El Bar Coyote" és una de les meves debilitats. No passarà a l´història, és una sèrie per desconnectar i mirar-te-la tranquilament i sense haver d´esforçar-te massa per seguir-la. És una sèrie correcte que tindrà l´oportunitat de millorar en la segona temporada.
La trama d´aquesta curta primera temporada (11 capítols) es centra en Annie Walker (Piper Perabo), una jove que després de patir un desengany amorós, decideix entrar com agent de la CIA. Tot i la seva joventut els seus caps li donaràn algunes missions de molta responsabiltat. Ella tindrà el gran suport d´un crack de l´informàtica i les dades i que té el hàndicap de ser cec.

El millor de la sèrie és Piper Perabo que li dona un caràcter dolç i dur al seu personatge i evidentment la seva presència física. Si la sèrie aprofundís un pèl més en el fil argumental que segueix tota la primera temporada, potser milloraria, però crec que segurament continuarà amb el sistema d´un cas per capítol. Repèteixo no passarà a l´història, però es pot veure.

La segona temporada de la versió moderna de "V" millora una miqueta el vist en la primera, però aquesta millora no acaba de ser suficient. Continua patint els mateixos defectes, alguns dels actors no acaben de tenir el suficient carisma, els guions a vegades fluixejen i no saps cap on volen anar, els visitants se´t fan dificils de veure sense el vestit vermell, i les pantalles verdes del croma canten com una "almeja". A més han desprofitat el retorn de Diana (Jane Badler). Diana era la més dolenta entre els dolents, i aqui l´han reprès com un personatge totalment diferent i a més fent de bona. Una errada imperdonable.

Per la banda positiva, el millor continua sent el personatge d´Ana (Morena Baccarin) que encarna la maldad excel.lentment. El contrapunt li dona Elisabeth Mitchell cada cop més convincent com a lider de la resistència. La filla d´Ana (Laura Vanbdervoort) també agafa més protagonisme. Tot i això la a la resta d´actors i personatges els hi acaba de faltar aquell carisma per conectar definitivament i fer-te els personatges teus.

En fi una sèrie que després de dues temporades no caba de despegar, només me la miro perquè era un fan incondicional de la sèrie dels 80, i tinc l´esperança de veure alguna cosa del què va ser aquell fenòmen mundial, però molt em temo que em quedaré amb les ganes.

PEL.LICULA bèlica pura i dura, el què passa que aquesta vegada l´enemic en comptes de ser els nazis o els "charlys", són els extraterrestres, i l´acció en comptes de passar a les platges de Normandia o a les selves de Vietnam passa en ple centre de Los Angeles. El film no està malament, li falta una mica més de guió per ser millor pel.licula, però està molt ben filmada i les escenes de guerra estant molt bé. El so i els efectes especials són el més destacat del metratge.

La trama ens presenta que el què sembla que ha de ser una pluja de meteorits, acaba per ser una invasió extraterrestre. Els carrers de Los Angeles es converteixen en l´escenari de una guerra sense treva....

El Millor: El so, els efectes especials, i les escenes bèl.liques, molt ben filmades en primera persona.

El Pitjor: Li falta guió. Els extraterrestres arriben aqui i sense solta ni volta ho comencen a xafar tot, potser això passarà, però per una pel.licula és massa simple.

COMÈDIA romanticona que surt una mica del clixé d´aquest tipus de cinema, que es deixa veure sense problemes. Amb la ciutat de Nova York com a decorat inmillorable i ben interpretada per quasi tots els actors, he trobat que de les tres històries en què es divideix el film n´hi ha una que no t´interessa per res, l´altra que ni fu ni fa, i la principal, és l´única que aconsegueix captar la teva atenció, un dels punts dèbils de la cinta. Pel què fa als actors dir que Josh Radnor està bé, però tindrà molt difícil desencasellar-se del paper de "Como conocí a vuestra madre". I la que m´ha encantat ha sigut Kate Mara, cada cop que surt en pantalla ho eclipsa tot amb una rialla i un ulls realment impresionants. La banda sonora és molt recomenable.

La trama ens explica com un escritor vora la trentena, no acaba de trobar ningú que li publiqui el seu llibre. Un dia es trobarà a un noiet al metro i coneixerà una cambrera que li remourant tot el seu món. Paral.lelament anem coneixent històries de personatges del seu voltant.

El Millor: Kate Mara i Nova York, enlluernadores ambdues.

El Pitjor: De les tres històries, n´hi ha una de molt fluixa i això juga en contra de la peli.

TERRORÍFICAMENT tendra. Dificilment un remake americà sol superar a l´original, però en aquest cas es pot dir que ho han aconseguit. Magnífica direcció de Matt Reeves (Monstruoso) i extraordinària interpretació dels dos nens protagonistes, Chloe Moretz i Kodi Smit-McPhee, tot amanit amb una bona banda sonora i un bon ritme narratiu.

La trama ens presenta a un nen solitari i marginat al cole, que coneix a una nova veïna que s´ha mudat al seu barri. Mica en mica la seva amistat es farà més gran i ell descubrirà que la nena amaga un terrorífic secret.....

El Millor: Els dos protagonistes, la fantàstica i sensacional Chloe Moretz, que ja va ser el millor de Kick-Ass, i aquest noi desconegut que fa un paper marevellós, Kodi Smit-McPhee. També s´ha destacar la gran direcció de Matt Reeves que li dona coses que potser faltaven al film suec original.

El Pitjor: Potser l´escena final de la piscina, és l´única en què el film original suec supera a aquest.

DRAMA molt trist, on el millor són el seu trio protagonista. La pel.licula és massa lenta i no m´ha acabat de convèncer. Tant Carey Mulligan, com Andrew Garfield, com Keira Knghtley estant bastant bé, tot i els seus extranys pentinats, però el film no acaba de funcionar.

La trama ens presenta a tres nois que creixen en un idílic internat anglès on descubriran que el futur que els espera no és com el de les altres persones, sinó que ells estant sent educats i preparats per donar un determinat servei a la societat. Un servei brutal i molt macàbre.....

El Millor: Els tres protagonistes, Carey Mulligan, Andrew Garfield i Keira Knightley.

El Pitjor: Entenc que aquesta pel.licula no de ser trepidant, però amb una mica més de ritme i sense adornar-se tant en imatges molt boniques però que no aporten res, seria un millor film.

COMÈDIA romàntica insulsa, sense gràcia ni sentit. Tot i que Reese Witherspoon hi posa tota la bona voluntat del Món no aconsegueix salvar aquesta pel.licula de la mediocritat més absoluta. És excessivament llarga, amb un guió confús, i amb un repartiment que no està a l´alçada.

La trama ens presenta a una noia que ha jugat a beisbol femeni i que ara està en la part final de la seva carrera. Ella està entre dos nois un jugador de beisbol profesional amb un caràcter molt peculiar i un jove empresari en crisis.

El Millor: Reese Witherspoon, és l´únic que es salva de tot el metratge.

El Pitjor: Paul Ruud, encasellat en el mateix paper desde que va sortir a Friends fent de novio de Phoebe. Owen Wilson, sobreactuat com sempre. I Jack Nicholson, qui t´ha vist i qui et veu.

La vuitena i última temporada de 24 ha continuat amb el bon nivell de les set anteriors, i per mi el final ha estat més que satisfactori.

Aquesta és sense cap mena de dubte la millor sèrie d´acció que s´ha fet mai. És adrenalina en estat pur, amb aquest temps narratiu tant peculiar (la sèrie passa en temps real), amb un ritme trepidant, girs en la trama impossibles, personatges principals que moren, conspiracions polítiques al més alt nivell, dolents molt dolents, bons que de cop es transformen en dolents, personatges secundaris molt carismàtics, i un heroi, Jack Bauer, que ja és un mite de la televisió moderna juntament amb House i Dexter, que són els únics personatges que arriben al seu nivell.

A Jack Bauer li ha passat absolutament de tot en aquestes vuit temporades. L´han disparat, apunyalat, torturat, colpejat en totes les parts del seu cos, fins i tot l´han matat literalment, per després ressucitar-lo ¡ literalment !, etc.... Però ell sempre se n´han surtit amb el mitjans més expeditius vistos mai, s´ho carrega tot i tothom. Tot val per salvar el seu país. ¡ Jack Bauer ja és un mite !

La vuitena temporada es situa a Nova York, on Jack Bauer (Kiefer Sutherland) està intentant refer la seva vida al costat de la seva filla i la seva neta, en poques hores es traslladaran a Los Angeles per començar de zero, però evidentment això no passarà i el nostre heroi es veurà embolicat en una conspiració per fer fracassar una acord de Pau mundial. Evidentment ell farà tot el què sigui possible (i el què no sigui possible també) per evitar-ho.

Jo personalment l´he trobat una de les millors temporades, potser perquè passa a Nova York, potser perquè sabia que era l´última, potser perquè ja enyoro a Jack Bauer, però m´ha agradat molt la trama d´aquesta vuitena temporada i també m´ha agradat la seva conclusió. Evidentment Chloe O´Brian (Mary Linn Rajskub), quin gran personatge, ha ajudat molt al nostre heroi, i evidentment hi havia els infiltrats dins la UAT o els traidors a la presidenta Taylor, però per sobre de tots, Jack Bauer.

Un altre dels secrets de la sèrie han sigut els personatges dels què s´ha envoltat a Jack Bauer. Destaquen per sobre de tots Chloe O´Brian, molt més que una analista de dades de la UAT. Però també són per recordar el gran Tony Almeida (Carlos Bernard) i la seva dona Michelle Dessler (Reiko Alesworth) o la filla de Jack Bauer, la divina Kim Bauer (Elisha Cuthbert). Un del meus preferits era el president David Palmer (Dennis Haysbert) que va ser el primer president negre dels USA, molt abans que Obama. També queden pel record Bill Buchanan (James Morrison), Renne Walker (Annie Wersching) , Audrey Raines (Kim Raver) o el gran Aaron Pierce (Glenn Morshower), i tants d´altres que fan que la llista sigui inetrminable. Desde "Perdidos" no em passava que recordes tant bé el nom de tots els personatges, per alguna cosa deu ser.

.

. Menció a part mereixen els "dolents" de la sèrie. N´hi han molts, moltíssims, però per mi n´hi han dos que queden pel record, la terriblement malvada Nina Myers (Sarah Clarke) i el president Charles Logan (Gregory Itzin), si, el president dels USA també és un dels dolents, però és que el desfile de terroristes és acollonant, interminable, però sempre es trovaran al GRAN Jack Bauer al davant.

.

.

.

EXCEL.LENT documental sobre la crisi econòmica, guanyador de l´Oscar. És molt dens i amb molts termes macro-econòmics, però està explicat d´una forma molt entenedora i molt ben narrat per Matt Damon. Però el mèrit d´aquest gran documental és de Charles Ferguson que és qui l´ha escrit, produït i dirigit de manera sensacional, amb un treball d´investigació i de recopilació de dades exhaustiu i extraordinari, i que fa que un tema tant complex i feixuc com aquest sigui totalment entendor per tots els que no dominem l´economia. Té un gran ritme, i això si, quan acabes el visionat acabes indignadíssim de com hem pogut arribar a aquesta situació, i sobretot quan veus amb l´impunitat amb què operaven els veritables responsables d´aquesta crisi global, i quan veus què els hi ha passat després. Gran documental d´obligada visió per entendre una mica aquest Món absurd on vivim.

El Millor: Charles Ferguson. Un tio que ha dirigit, escrit i produït tot això és mereix un excel.lent....i un Oscar. També la narració de Matt Damon és notable.

El Pitjor: Del documental res. Només l´impotència que sents al final veient com han jugat i juguen amb nosaltres i amb els nostres diners. Increïble !