UNA petita joya. Un viatge a la nostra infancia. Pel.licula petita, però que al menys a mi, m´ha arribat i m´ha aconseguit emocionar, sobretot en la part que passa ens els anys 80, potser perquè jo vaig viure aquells estius amb bici voltant amb els amics. Tots els nois joves són entranyables i recorden a primera vista a un clàssic dels 80, com "Els Goonies". L´història està molt bé , tot i que potser coixeja un pèl quan la trama es situa en l´època actual. Alguns diran que abusa de la música i l´èpica en alguns moments, però a mi personalment m´encanta. Molt recomenable veure-la en català.
La trama ens explica com un executiu molt estresat coincideix amb una noia totalment oposada 
a ell, després de patir un petit accident a la carretera. Tot i que en un principi xoquen, mica en mica aniran conectant mentre recorden un estiu de la seva infancia, aquell estiu...
El Millor: Tots els nanos protagonistes, ho fan millor o pitjor, però tots tenen un punt en el què et guanyen. Bona direcció, bona música, i molta nostàlgia. I Nerea Camacho que està "creixent" molt i molt bé ( i si, va amb segones).
El Pitjor: A mi no m´ha agradat Àlex Brendemühl, potser perquè la seva part de la trama és la menys brillant.
a ell, després de patir un petit accident a la carretera. Tot i que en un principi xoquen, mica en mica aniran conectant mentre recorden un estiu de la seva infancia, aquell estiu...El Millor: Tots els nanos protagonistes, ho fan millor o pitjor, però tots tenen un punt en el què et guanyen. Bona direcció, bona música, i molta nostàlgia. I Nerea Camacho que està "creixent" molt i molt bé ( i si, va amb segones).
El Pitjor: A mi no m´ha agradat Àlex Brendemühl, potser perquè la seva part de la trama és la menys brillant.
Comments (0)
Publica un comentari a l'entrada