Aquest estiu, tornant de les vacances a USA, em vaig comprar la revista Rolling Stone, on els protagonistes de True Blood copaven la portada completament nus i bruts de sang. Aquesta portada defineix perfectament el què és la tercera temporada d´aquesta sèrie que surt de tots els clixés convencionals del vampirisme.
Aquesta temporada millora a la segona, tot i que per mi no arriba al nivell de la primera. Tot i que les trames a vegades són totalment delirants i algun personatge (sobretot els secundaris) voreja el frikisme i va donant "tumbos" excessius, la sèrie t´enganxa. Amb menys dosis de sexe de les esperades, però amb sang, molta més sang que en temporades anteriors. Aquest cop el dolent és sensacional (el 
millor de la temporada), un malvat vampir, portat al exces per un esplèndid Dennis O´Hare. Pel què fa a Sookie ( sexy Anna Paquin), el seu amor per Bill es veura en perill per la definitiva irrupció en la relació del vampir Eric (sensacional Alexander Skarsgad), a més decobrirem perquè ella és tant valuosa pels vampirs. Les demes trames convencen menys i alguna és poc necessària. És una sèrie diferent que no agradarà a tothom , però com ja he dit moltes vegades, el millor producte de vampirs que es fa, i no la xorrada cursi que és Crepusculo.
millor de la temporada), un malvat vampir, portat al exces per un esplèndid Dennis O´Hare. Pel què fa a Sookie ( sexy Anna Paquin), el seu amor per Bill es veura en perill per la definitiva irrupció en la relació del vampir Eric (sensacional Alexander Skarsgad), a més decobrirem perquè ella és tant valuosa pels vampirs. Les demes trames convencen menys i alguna és poc necessària. És una sèrie diferent que no agradarà a tothom , però com ja he dit moltes vegades, el millor producte de vampirs que es fa, i no la xorrada cursi que és Crepusculo.
Comments (0)
Publica un comentari a l'entrada